Utilisateur
(500-323aC)
Inici Guerres Mèdiques Final Domini Alexandre el Gran
1. Època rica culturalment
2. Segle d'Atenes (Hegemonia) i Pèricles
3. Surgiment de la democràcia
4. Guerra del Peloponnès
De familia rica morta → Permet ser corifeu en tragèdia dels perses. No sabem res d'ell durant anys després.
Apareix amb Efialtes i partit radical atenenc. (Reformen el tribunal judicial per treura poder al aeròpag)
La desaparició de polítics importants afavoreix el seu ascens de poder i que succeeixi com a cap del partit democràtic d'Atenes.
Temístocles → Estràteg/ general important a Atenes durant G. Mediques.
Efialtes → Polític atenenc democràtic reformista, li dona més importància a l'aeròpag
Cimó → Polític atenenc conservador amb relació propera a Esparta. El seu ustraci ajuda a que Pèricles guanyi poder. Provoca vergonya a Atenes
Amb un casc de guerrer
Domina Atenes com a estràteg.
No era tirà per les assamblees però tenia molta autoritat i respecte pels atenencs.
Ideologia reformista i anti-espartana
Reelegit cada any (estràteg era un càrrec anual escollit per sufragi, hi ha 10),
encamina Atenes a l'hegemonia.
La quantitat bèl·lica de l'època influenciàva les votacions.
Programa que busca participació de TOTS els CIUTADANS en tasques cíviques.
Reconstrucció de l'acròpolis li dona fama, propaganda i lloc estratègic protegit.
Construcció dels "Murs llargs" → Unien la ciutat amb el Pireu
Temples i santuaris
Consolida la democràcia
Consell boulé → 500 membres per sorteig, decisions de l'ordre del día que després eren votades per l'assamblea. Abans de reformes democràtics-reformistes era només de nobles
Assemblea aeròpag → On families aristocràtiques mantenen el poder. Funció judicial
Assemblea ecclesia → Tots els ciutadans per sorteig, treien temes i òrgan suprem de govern
Demos → Part del poble ciutadana (Exclou dònes, extranjers, esclaus i menors)
Veu inicis de la guerra del peloponès, planeja estratègies però mor per una epidèmia de PESTA
Dues guerres en totals entre grecs i perses. Es diuen mèdiques perq eren el poble més important (Medes) dins l'imperi.
L'historiador → Heròdot, explica el que veu i no les causes conseqüències.
CAUSES:
→ Divisió de polis entre aliats i anti-perses
→ Expansionisme de l'Imperi Persa
→ Revolta Jònia (Àsia Menor) que estava sota domini persa
→ Anti-perses cremen Satrapia, Sardes com a protesta
(1)
Perses demanen submissió de polis gregues: Totes accepten menys Atenes i Esparta (Fortes)
Esparta castiga les polis del bàndol persa i moltes es tornen en favor de Grècia
Atenes reforça Pireu i construeix naus → Transformació en força naval més important
Batalla de Marató → Perses amb excèrcit gran, grecs més petit però millor situat. Grecs dominen i guanyen.
FÍPIDES: Guerrer recorre 42km amb major velocitat possible desde batalla fins Atenes per avisar de la victòria, i en comunicar-lo es mor :(
(2)
Després de pau de 10 anys, tot i que el sentiment anti-persa creix.
Atenes governada pel poder militar de Clístenes i Temístocles
Esparta lidera la lliga grega (Poder terrestre) i Atenes continua amb el poder naval.
Després de mort emperador meda Darius, Xerxes (nou) es va fen fort. Ell vol castigar els grecs per guanyar prestigi.
Perses rodejen els grecs, van per macedònia i també per mar.
Batalla dde Termòpiles → Zona litor, s'uneix la tropa naval i terrestre meda. Espartans perden però aconsegueixen frenar els perses ia conseguir temps.
Batalla de Salamina → Batalla naval (Meds -Atn)
Tot i ser menys Atenes té millor flota, coneix el territori i té naus més fàcils de maniobrar i guanyen.
Batalla final de Platea → Guanya infanteria grega
Armada naval creua el Mar Egeu i destrueix la resta de la flota persa. Expulsió dels perses d'Europa
478 aC final guerra
Lliga de Delos → Atenes hegemònica i polis de l'Àtica. Naval
Lliga del peloponès → Esparta + polis península. Terrestre
Firmen treva de 30 anys però pendejo solo dura 15 en els que es preparen per la guerra
Es: Soldats terrestres, oligarq, revoltes internes d'esclaus
At: Flota, democràcia, tensions polítiques
Rivalitat perquè post-derrota perses eren els dos més importants.
Volien el control polític, militar i econòmic de Grècia.
Atenes expan el seu comerç i perjudica aliats Esparta
Del 431 al 404 aC
Atenes captura 450 espartans.
Batalla on perd Atenes i perd posició al mar Egeu
Durant un temps torna treva per mort generals bèl·lics
Atenes venç Lesbos i reforça el poder naval
Esparta amb l'ajuda de Pèrsia canvia de bàndol molts aliats d'Atenes
Atenes es rendeix