Utilisateur
Emp. Capitalista: Propietari, dona el capital i assumeix un risc econòmic
Emp. Professional: Directiu d'una empr, pren decisions sobre la gestió, assumeix un risc laboral (Pot ser acomiadat). A vegades anomenats directors d'empresa o CEOs
Emprenedor: Inicia el projecte empresarial, assmunit la gestió.
Normalment també és autònom
Obtenir el màxim benefici
Rendibilitat o creixement del mercat (Vendre max preu amb min cost possible)
CV: Oferir als clients productes més útils que els de la competència
FS: Crear ocupació i millorar benestar societat
1. És la relació entre el benefici i la inversió realitzada, es mesura en %
2. R = Benefici/Inversió
1. Organitzar i dirigir procès de producció de béns i serveis, asumin el risc econòmic
2. Depèn de grandessa de l'empresa hi haurà més o menys funcions
3. Actors importants: Direcció, finances, producció, comercial, marketing, RRHH
És l'activitat i distribució de producció. Consisteix en la transformació dels factors productius en béns i serveis llestos pel consum.
Per incrementar la producció fa falta major factor de treball (K constant i L Variable)
PT: Q total de producció generada, depèn de la Q d'uts d'L
= f (L)
PMe: És el PT dividit entre uts d'L
= PT/L
PMg: Per cada increment d'L quin increment de factors de treball. Recull el producte fet per cada punt d'L
= Incr PT/ Incr L
Fixes: No es modifiquen a curt termini
Variables: Es modifiquen a curt termini
Els treballadors (L) són factors de treball variable.
Agafen pràctica gradualment, però acaben cansant-se i produint menys.
A mida que augmenten els factors variables la producció augmentarà cada cop menys. Per un màxim rendiment haurien d'augmentar tmb els factors fixes.
En un gràfic, quan el PMe i PMg comença a descendre, trobem la llei de rendiments decreixents.
Rev Industrial provoca creixement econòmic i surgeix l'especialització i divisió de treball. (Fordisme)
És:
1. L'assignació de tasques laborals diferenciades o diferents individus o grups
2. L'increment de productivitat que provoca la professionalització
A Smith: La divisió de treball és la principal font de creixement econòmic d'un país i augmenta l'habilitat del treballador
1. Augment habilitat i destressa treballadors
2. Estalbia pèrdua de temps d'una tasca o una altre
3. Facilita invenció i ús de grans màquines que abrevien i milloren la tasca
augmenta l'eficiència, però la divisió també provoca que part de la població s'idiotitzi al fer tasques molt mecàniques.
L'estat hauria d'incentivar l'educació i la religió i mitigar el mal causat
Acostuma a ser en feines puntuals i no continues.
Per exemple, a l'agriultura hi ha diferents etapes: La sembra, la collita que només es fan en les temporades que li corresponen
ADV:
.Increment productiu
.Major qualitat produida
.Menor cost de producció
.Facilita desenvolupament econòmic
.Millora qualitat de vida del treballador
INC:
.Monotonia a la vida del treballador
.Frustració per repetició de tasques
.Menor coneixement tècnic (Només sap fer una funció)
.Major dependència amb l'empleador (Qui contracta)
.Destrucció de l'espiritu creatiu per la desmotivació i repetició
Empreses tenen punts de:
Pèrdua (Més costos que guanys)
Punt mort (Tants guanys com costos)
Benefici (Els costos no superen els guanys)
CT= CF + CV
CMe= CT/Q
IT= p · Q
CMg= Incr CT/ Incr Q
Per mesurar com varia el CT davant d'un increment d'unitats al volum de producció
Quan els ingresos totals d'una empresa superen els costos totals.
B= IT - CT
B= (Q · p) - (CF + (CVu · Q))
És quan no hi ha ni guanys ni pèrdues perquè els ingresos igualen els costos.
(1) IT=CT
(2) p·Q = CF + (CVu·Q)
(3) Q* = CF/ p-CVu
Comprovació: A la fòrmula (2) posem on Q la Q* i si s'igualen tots dos costats és correcte
IT: Sempre és una funció positiva igual al PV sempre pugen a més Q venuda
CT: Sempre inicien on els CF
CV: Pendent sempre positiva perquèmés quantitat provoca més costos. Inicia al 0 perquè si no venem quantitat no costen res
CF: No varia, on comença acaba
CC= PC · Q
CP= CF + (Cvu · Q)
Ens serveic per veure quan és indiferent produir o comprar
Qup= CF/ PC - CVu
Els CF com sempre, el CC desde 0 i el CP desde CF
Tècnica: El que utilitza menys L
Mètode = L+K
Econòmica: Determina el cost més baix, quan menor és el cost més eficient.
Mètode = ( L· Lu) + (K · Ku)