- OMS (1946): un estat de benestar físic, mental isocial i no solament la absència de malaltia
- METGES I BIÒLEGS DE LLENGÜA CATALANA (1976): una manera de viure autònoma,solidària i joiosa.
- CARTA DE OTAWA (1986): un procés de capacitació de les persones per incrementar el control sobre els
determinants de salut i, així, millorar-la.
- HENDERSON (1971): satisfacció de les 14 necessitats bàsiques ja sigui mitjançant accions realitzades per la
persona o quant no és possible, portades a terme per altres.
- MOMPART (1994): Situació en la qual es troben els individus i les comunitats i que té a veure amb idees presents en la societat actual, com qualitat de vida, benestar, funcionalitat i satisfacció.
• MULTICAUSALITAT (Factors socials, €, biològics, ambient...)
• ESPECIFITAT-GLOBALITAT:
(estat salut grup / condicionants propis individu)
• EQUILIBRI-HARMONIA (estat de salut varia, salut global)
- "Adaptació i equilibri ecològic"
- "Satisfacció necessitats fonamentals" --> nutricionals,
culturals, afectives, sanitàries, educacionals i socials
- "Capacitat per acció" -> treball creatiu, act. física/mental
- ENFOC ADMINISTRATIU (salut com un bé a produir)
· Salut percebuda (opinió propia dels individus)
· Salut demostrada (el que descriuen els experts)
- ENFOC MÈDIC ASSISTENCIAL (episodi únic)
· Ciència tecnològica --> relacionat amb salut demostrada
· Cost sanitari --> relacionat amb salut percebuda
o Mal d'esquena lumbar
o Mal d'esquena cervical
o Pressió alta
o Mala circulació de la sang
o Varius a les cames
o Depressió i/o ansietat
o Migranya o mal de cap freqüents
o Artrosi, artritis o reumatisme
o Colesterol elevat
o Al·lèrgies cròniques
INFORME LALONDE (1974)
- En la crisi dels 70’, necessitat de replantejar els recursos
destinats a l’atenció sanitària.
- S’analitza la salut dels canadencs a partir de 3 indicadors:
· Esperança de vida i ratis de mortalitat.
· Causes de mort.
· Morbilitat.
DETERMINANTS DE SALUT I DESPESA
· Estils de vida (43%) -------> un 1% de inversión
· Biologia humana (27%)
· Entorn (19%)
· Sistema Sanitari (11%) ----> un 90% de inversión
Conjunt d’estructures organitzatives, centres i serveis, a través dels que s’ofereixen els mitjans i els programes de la
política sanitària preestablerta pel model sanitari, amb la finalitat d’obtenir els nivells de salut desitjats.
PROTAGONISTES
- Població
- Proveïdors
- Aseguradors
- Governs
FUNCIONS
- "Regulació" (establiment de normes de funcionament)
· Dret a l’assistència.
· Prestacions.
· Distribució de recursos.
· Llicències professionals.
· Estàndards mínims de qualitat.
· Volum d’activitat.
· Preus.
- "Finançament" (assignació de pressupostos per fer viable l ́
assistència sanitària) Les formules possibles són:
· Impostos.
· Quotes a assegurances socials obligatòries.
· Quotes a assegurances privades voluntàries.
· Pagament directe als professionals.
- "Gestió" (mode en el que s'organitza el sistema en general
/ una empresa en particular / una institució proveïdora)
- "Provisió" (forma en la que es realitza la oferta de serveis)
- FINANÇAMENT (públic / privat)
· Liberal
· Bismark
· Beveredige
- PROVISIÓ DE SERVEI (públic /privat)
- ESQUEMA SOCIOPOLÍTIC (centralitzat / descentralitzat)
- MODEL SANITARI (públic / mixte / privat)
· Liberal
· Seguretat Social
· Servei Nacional Salut (SNS)
Conjunt de criteris d’origen ideològic i polític que decideixen l’oferta als ciutadans des de l’Administració, dels mitjans i
recursos, amb l'objectiu de satisfer el dret a la salut col·lectiva i individual.
- L’estat no es responsabilitza
- Cada persona cotitza segons els riscos
- Es regeix per l’oferta i la demanda
- Crea grans desigualtats
- Enfoc curatiu
- Promoció i prevenció no existeixenSistema sanitari privat
- Tipus de gestió Bismark
- Finançament mitjançant quotes obligatòries
- Els recursos financers van a parar a un fons (X al Govern)
- El fons contracta hospitals, professionals
- Cobertura parcial
- Sistema sanitari mixte
PAÏSOS: França, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Holanda, Àustria
- Tipus de gestió Beveridge
- Finançament impostos
- Control de govern
- Pressupostos de l’Estat
- Llibertat d'accés per a tots
- Intervenció de l’Estat en la gestió
- Sistema sanitari públic
PAÏSOS:
· Regne Unit, Irlanda
· Dinamarca, Finlàndia, Suècia
· Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia
ECONOMIA
Estudi de la forma com les famílies (consum), les empreses (producció), i l’Estat (regulació) prenen les seves decisions en un entorn de recursos limitats.
ECONOMIA DE SALUD
- Estudi de l'assignació de recursos dins del sistema de salut i
del funcionament dels mercats de serveis de salut.
- Estudi de les condicions òptimes per compartir els
recursos disponibles de manera que les poblacions rebin la
millor assistència sanitària possible.
(l’economia de la salut es centra en l'assignació de recursos i no en el volum de la despesa sanitària. Ha evolucionat a una disciplina independent dins l’economia perquè el
sector salut presenta unes característiques diferenciadores)
- Regulació
- Externalitats
- Incertesa (la demanda i l’oferta no són previsibles)
- Presència d’informació asimètrica
- Presència d’institucionssense ànim de lucre
- Existència de necessitat
- Rellevància de l’assegurament (trenca la relació preu/cost de la provisió dels serveis de salut)
- Provisió pública i finançament dels serveis de salut
- Protecció de les condicions laborals (seguretat, salut, salaris...)
- Protecció dels col·lectius vulnerables (nens, immigrants...)
- Protecció de la competitivitat
- Prevenció dels abusos de mercat
- Objectiu d'eliminar les ineficiències (discrepàncies entre el supòsit de mercat perfectament competitiu i el funcionament real)
- Transició demogràfica (a millor estat de salut, + envelliment )
- Transició epidemiològica (envelliment modifica les malalties)
- Progrés tecnològic (tto i tècniq de dx + eficaces i cares)
Ha provocat --> dilema eficiència-equitat del sistema de salut
(reflexió conseqüent sobre la reforma dels sistemes de salut en els països occidental)
EFICÀCIA:
Grau en que una determinada intervenció/proced./servei origina un resultat sanitàriament desitjable, en condicions ideals.
--> beneficia a 1 individuo
--> determinada por ensayos y experimentos
EFICIÈNCIA:
Producció dels bens i serveis que la societat valora més, al menor cost possible.
--> Relació entre el valor econòmic de:
· recursos emprats
· resultats obtinguts
--> Relaciona calidad-equidad-recursos)
EFECTIVITAT:
Grau en que una determinada intervenció/proced./servei aconsegueix el que pretenia, per incrementar el nivell sanitari d’una població determinada.
--> Aplicación colectiva de ese beneficio
-->Probab. de que 1 individu d’una població definida, es
benefici d’un proced. en condicions reals d’aplicació.